viernes, 11 de diciembre de 2009

L' utilitarisme de Jeremy Bentham

Jeremy Bentham va naixer el 15 de febrer de 1748 en Houndsditch (Londres, Anglaterra).
Al tres anys ja sabia llegir, als cinc va aprendre a tocar el violí i estudiava llatí i francés. Als dotze anys va entrar a la universitat d’Oxford, i als deneu ja traballava com advocat, al igual que el seu pare i el seu avi.
Després deixaría la pràctica jurídica per a dedicar-se a comprobar la utilidad de les creences, costums i institucions existents en el seu temps i per a enfrentar-se a les doctrines politiques de la epoca.
Al llarg de la seua vida va escriuré nombrosos manuscrits on proposava ambicioses idees de reformes socials.

Les seues obres inicials van començar atacant el sistema legal i judicial d’Anglaterra, que va donar lloc a la doctrina utilitarista, la qual va quedar il·lustrada en la seua obra Introduction to the Principles of Morals/Introduccció als Principis de Moral(1789)

En aquesta obra va assegurar que qualsevol acció humana, norma o institució poden ser jutjades segons la utilitat que tenen, es a dir, segons el plaer, o per el contari, el sufriment que produeixen en les persones.
Segons ell, la naturalesa ha col·locat a la humanitat sota el govern de dos amos sobirans: el dolor i el plaer. Ells sols han d'assenyalar el que hem de fer.
Va intentar donar un criteri per a ajudar als altres a escollir les coses útils i a fer una clasificació dels plaer i dels dolors.

Per a saber triar els plaers hi ha que considerar set criteris:

  • Intensitat
  • Durada

  • Certesa
  • Proximitat
  • Fecunditat (grau de plaer)

  • Puresa (absència de dolor)

  • Extensió (si es un plaer individual, es a dir, per a un mateix o si engloba a la població, o almeny a la majoria de gent)

A més, va proposar formalitzar el análisis de les qüestions politiques, socials i econòmiques, amb la idea de medir la utilitat de cada acte o decissió.
D’así va sorgir una nova ètica, l'utilitarisme que s’assemblava al epicureísme en que ambdues tenien en comú l’hedonisme.
Aquesta ètica el va apropar a les corrents progresistes i decrocratiques. Estava basada en gaudir la vida i no patir ni sufrir. Tenia com a objectiu la major felicitat per al major nombre de persones.

Hi han diferents formes de utilitarisme. Algunes per exemple son:

Utilitarisme negativista: Creu necessari prevenir la major quantitat de dolor o dany per al major nombre de persones. Proposa una fórmula ètica més eficaç, doncs hi ha més possibilitats de crear danys que de crear benestar, i els danys majors comporten més conseqüències que els més grans béns. És el contrari de l'utilitarisme positiu. Defensa la producció del màxim benestar per al màxim nombre de persones.

Utilitarisme de l'acte contra l'utilitarisme de les normes: La forma tradicional d'utilitarisme és la de l'utilitarisme de l'acte, que afirma que el millor acte és el qual aporta la màxima utilitat. Una forma alternativa és l'utilitarisme de les normes, que afirma que el millor acte és aquell que forma part d'una norma que sigua la qual ens proporciona més utilitat.

Utilitarisme preferencial: Defineix a la utilitat en termes de satisfacció de les preferències. Els utilitaristes de la preferència afirmen que el correcte a fer és allò que produeixi les millors conseqüències, però definint les millors conseqüències en termes de satisfacció de les preferències.

Va ser nombrat cuitadà d’honor a França l’any 1792 per la republica democràtica, encara que Betham discrepava sobre el racionalisme de Rosseau i dels jacobins, i considerava absurd el plantejament iusnaturalista de la Declaració dels Drets de l’Home i el Ciutadà de 1789.
També negava la religió natural, i defensava la religó revelada, ell es considerava com a nominalista.

Russell va opinar sobre ell i va dir que com a moviment dedicat a la reforma, el utilitarisme ha aconseguit, certament, més que totes les filosofíes idealistas juntes, i ho ha fet sense grans “alharacas".

La seua teoria va tenir molta influència en la reforma de l'estructura administrativa del Govern britànic, al segle XIX i en el procediment jurídic tant en el Dret penal com en el civil.
Va escriure el
Fonament de l’Evidencia Judicial (1827) i el Codi Constitucional (1830)
També va influir de forma important en la teoría econòmica del segle XIX y en els primers marginalistes. Sobre la teoría económica occidental a partir de la revolució marginalista, la seua principal obra fou
El Parlament Angles.

Adelantanse al seu temps, va lluitar per el benestar dels animals, el sufragi universal i la discriminalizació de la homosexualitat.

Va morir el 6 de juny de 1832 en Londres. En el seu testament va demanar que el seu cos fora embalsamat (a excepció del seu cap, que va ser momificat i guardat en una caixa forta; en el seu lloc es va posar un cap fet de cera), vestit amb la seua roba i exposat en el University Collage London, que va ser fundat per ell, i exposat en una vitrina en un pasadís molt concurrit a la vista dels alumnes.
El seu esquelet es translladat cada any per a presidir algunes reunions en les que es recorda la frase
“Jeremy Bentham, present pero sense dret a vot”

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada