viernes, 11 de diciembre de 2009

L' utilitarisme de Jeremy Bentham

Jeremy Bentham va naixer el 15 de febrer de 1748 en Houndsditch (Londres, Anglaterra).
Al tres anys ja sabia llegir, als cinc va aprendre a tocar el violí i estudiava llatí i francés. Als dotze anys va entrar a la universitat d’Oxford, i als deneu ja traballava com advocat, al igual que el seu pare i el seu avi.
Després deixaría la pràctica jurídica per a dedicar-se a comprobar la utilidad de les creences, costums i institucions existents en el seu temps i per a enfrentar-se a les doctrines politiques de la epoca.
Al llarg de la seua vida va escriuré nombrosos manuscrits on proposava ambicioses idees de reformes socials.

Les seues obres inicials van començar atacant el sistema legal i judicial d’Anglaterra, que va donar lloc a la doctrina utilitarista, la qual va quedar il·lustrada en la seua obra Introduction to the Principles of Morals/Introduccció als Principis de Moral(1789)

En aquesta obra va assegurar que qualsevol acció humana, norma o institució poden ser jutjades segons la utilitat que tenen, es a dir, segons el plaer, o per el contari, el sufriment que produeixen en les persones.
Segons ell, la naturalesa ha col·locat a la humanitat sota el govern de dos amos sobirans: el dolor i el plaer. Ells sols han d'assenyalar el que hem de fer.
Va intentar donar un criteri per a ajudar als altres a escollir les coses útils i a fer una clasificació dels plaer i dels dolors.

Per a saber triar els plaers hi ha que considerar set criteris:

  • Intensitat
  • Durada

  • Certesa
  • Proximitat
  • Fecunditat (grau de plaer)

  • Puresa (absència de dolor)

  • Extensió (si es un plaer individual, es a dir, per a un mateix o si engloba a la població, o almeny a la majoria de gent)

A més, va proposar formalitzar el análisis de les qüestions politiques, socials i econòmiques, amb la idea de medir la utilitat de cada acte o decissió.
D’así va sorgir una nova ètica, l'utilitarisme que s’assemblava al epicureísme en que ambdues tenien en comú l’hedonisme.
Aquesta ètica el va apropar a les corrents progresistes i decrocratiques. Estava basada en gaudir la vida i no patir ni sufrir. Tenia com a objectiu la major felicitat per al major nombre de persones.

Hi han diferents formes de utilitarisme. Algunes per exemple son:

Utilitarisme negativista: Creu necessari prevenir la major quantitat de dolor o dany per al major nombre de persones. Proposa una fórmula ètica més eficaç, doncs hi ha més possibilitats de crear danys que de crear benestar, i els danys majors comporten més conseqüències que els més grans béns. És el contrari de l'utilitarisme positiu. Defensa la producció del màxim benestar per al màxim nombre de persones.

Utilitarisme de l'acte contra l'utilitarisme de les normes: La forma tradicional d'utilitarisme és la de l'utilitarisme de l'acte, que afirma que el millor acte és el qual aporta la màxima utilitat. Una forma alternativa és l'utilitarisme de les normes, que afirma que el millor acte és aquell que forma part d'una norma que sigua la qual ens proporciona més utilitat.

Utilitarisme preferencial: Defineix a la utilitat en termes de satisfacció de les preferències. Els utilitaristes de la preferència afirmen que el correcte a fer és allò que produeixi les millors conseqüències, però definint les millors conseqüències en termes de satisfacció de les preferències.

Va ser nombrat cuitadà d’honor a França l’any 1792 per la republica democràtica, encara que Betham discrepava sobre el racionalisme de Rosseau i dels jacobins, i considerava absurd el plantejament iusnaturalista de la Declaració dels Drets de l’Home i el Ciutadà de 1789.
També negava la religió natural, i defensava la religó revelada, ell es considerava com a nominalista.

Russell va opinar sobre ell i va dir que com a moviment dedicat a la reforma, el utilitarisme ha aconseguit, certament, més que totes les filosofíes idealistas juntes, i ho ha fet sense grans “alharacas".

La seua teoria va tenir molta influència en la reforma de l'estructura administrativa del Govern britànic, al segle XIX i en el procediment jurídic tant en el Dret penal com en el civil.
Va escriure el
Fonament de l’Evidencia Judicial (1827) i el Codi Constitucional (1830)
També va influir de forma important en la teoría econòmica del segle XIX y en els primers marginalistes. Sobre la teoría económica occidental a partir de la revolució marginalista, la seua principal obra fou
El Parlament Angles.

Adelantanse al seu temps, va lluitar per el benestar dels animals, el sufragi universal i la discriminalizació de la homosexualitat.

Va morir el 6 de juny de 1832 en Londres. En el seu testament va demanar que el seu cos fora embalsamat (a excepció del seu cap, que va ser momificat i guardat en una caixa forta; en el seu lloc es va posar un cap fet de cera), vestit amb la seua roba i exposat en el University Collage London, que va ser fundat per ell, i exposat en una vitrina en un pasadís molt concurrit a la vista dels alumnes.
El seu esquelet es translladat cada any per a presidir algunes reunions en les que es recorda la frase
“Jeremy Bentham, present pero sense dret a vot”

Utilitarisme



Per què va arribar a ser tan popular l'utilitarisme?
Hi ha diverses raons per al seu atractiu.




  • Primer, és un sistema ètic relativament fàcil d'aplicar. Si el bo supera a l'inconvenient, llavors l'acció és moral.


  • Segon, l'utilitarisme evita la necessitat d'apel·lar a la revelació divina. El sistema reemplaça la revelació per la raó. La lògica, abans que una adherència a principis bíblics, guia la presa de decisions d'un utilitarista.


  • Tercer, la majoria de les persona ja usa una forma d'utilitarisme en les seves decisions diàries. Prenem moltes decisions no morals cada dia basades en les conseqüències. En la fila per a pagar en la caixa busquem la cua més curta per a poder sortir per la porta més ràpidament.


Hi ha, també, una sèrie de problemes amb l'utilitarisme.



-Un problema que té és que conduïx a una mentalitat que "la fi justifica els mitjans". Si qualsevol fi valedora pot justificar els mitjans per a arribar-lo, no es té un veritable fonament ètic. Els mitjans han de justificar-se a si mateixos. Una acció específica no pot ser jutjada com bona simplement perquè pot conduir a una bona conseqüència.



-Segon, l'utilitarisme no pot protegir els drets de les minories, si la meta és el major bé per al major nombre.



Un tercer problema amb l'utilitarisme és la predicció de les conseqüències. Si la moral està basada en els resultats, llavors hauríem de ser omniscientes per a predir precisament les conseqüències de qualsevol acció. Però, quan molt, només podem endevinar el futur, i sovint aquestes estimacions raonades són errònies.



-Un quart problema amb l'utilitarisme és que les conseqüències mateixes han de ser jutjades.



L'ètica de la situació



Una forma popular d'utilitarisme és l'ètica de la situació proposada per primera vegada per Joseph Fletcher en la seva lliurà Situation Ethics: The New Morality. Fletcher reconeix que l'ètica de la situació és, en essència, utilitarisme, però modifica el principi del plaer i ho crida el principi del agape (amor). Altre utilitarista molt conegut va ser Jeremias Bentham.



Jeremias Bentham



Biografia



Jeremias Bentham és un filòsof britànic fundador de l'utilitarisme. En el seu "Introduction to the Principles of Morals" (1780) proposa com objectiu de l'activitat política a consecució de "la major felicitat per al major nombre" de persones. Bentham és el pare de la funció d'utilitat i coneix la tendència decreixent d'utilitat marginal. No obstant això, el seu concepte d'utilitat era cardinal ja que considerava que podia ser amidada amb precisió.



Teoria



Mantenia que era possible comprovar de manera científica el que era justificable en el plànol moral aplicant el principi d'utilitat. Així, les accions eren bones si tendien a procurar la major felicitat per al major nombre de persones. La felicitat era equivalent al plaer. Mitjançant una espècie de càlcul matemàtic-moral dels plaers i les penes, es podria arribar a dir què era una acció bona o dolenta. Si tots els plaers i les penes estiguessin en el mateix ordre, llavors seria possible una avaluació utilitarista de les activitats morals, polítiques i legals. Bentham va afirmar també que si els valors es basaven en els plaers i les penes, llavors les teories dels drets naturals i de la llei natural no eren vàlides. John Stuart Mill va modificar alguns dels principis de Bentham, excepte el seu mètode per a calcular les quantitats de felicitat.



Conceptes econòmics



-utilitarisme- Bentham va emprar la teoria utilitarista com base, no només d'un sistema ètic, sinó també de reformes polítiques i legals. Mantenia la necessitat de sacrificar petits interessos a causes més altes o, en tot cas, de no sacrificar interessos majors a altres menors, i per això va proposar com l'objectiu ètic essencial de la societat humana la major felicitat del major nombre de persones. - llei natural pot ser considerada un ideal al com aspira la humanitat, o un fet general entès com la manera que actuen per norma o regla general els éssers humans. La llei natural es contrasta amb la llei positiva, els decrets vigents establerts sobre la societat civil.



Opinió Personal



La teoria de Jeremy em sembla molt coherent ja que es preocupava que la majoria de les persones tinguessin un bon benestar amb la participació de tots en menor quantitat i més benefici.

Filòsofs

jueves, 3 de diciembre de 2009

L'intel·lectualisme moral de Sòcrates

Sòcrates va naixer en Atenes, Grécia, l’any 470 a.C. La seua mare, Fainarate, treballava de comadrona i el seu pare, Sofronisco, era escultor; perteneixien a una familia de classe mitjana, on es rebía una educació tradicional.

Des de molt jove va cridar l'atenció dels quals l'envoltaven per l'agudesa dels seus raonaments i la seua facilitat de paraula, a més de la fina ironia amb la qual esquitxava les seues tertúlies amb els ciutadans joves aristocràtics d'Atenes, a qui els preguntava, en confiança, les seues opinions, encara que molt sovint ell no aportava cap ensenyament ni criteri.

Es dedicava a passejar per les places i els mercats d'Atenes, on prenia a gent comuna (mercaders, camperols o artesans) com interlocutors per a sotmetrels a llargs interrogatoris. Aquests interrogatoris, als cuals anomenà mayéutica, els comparava amb la feina de la seua mare: es tractava de dur a un interlocutor a enllumenar la veritat, a descobrir per si mateix el que estava allotjat a la seua ment i amagat al seu pensament; per mitjà d'un diàleg en el qual el filòsof proposava una sèrie de preguntes a les cuals feia objeccions a les respostes rebudes.
Aixo el permetia coneixer si les opinions inicials del seu interlocutor eren una aparença enganyosa o un veritable coneixement.

Va començar aixi la seua recerca, preguntant i conversant amb aquelles persones considerades sàvies, però es va adonar que en realitat creien saber molt més del que realment sabien. Filòsofs, poetes, artistes, tots creien tenir un gran coneixement; en canvi, Sócrates era conscient tant de la ignorància que li envoltava com de la seva pròpia, i aquest coneixement el va dur a tractar de fer pensar a la gent i fer-los veure el coneixement real que tenien sobre les coses.
El primer pas per a arribar al coneixement consistix en l'acceptació de la pròpia ignorància.
Fingint saber menys, conversava amb la gent i després els feia notar els seus errors, d’aci sorgix la famosa frase «Només sé que gens sé» (Εν οιδα οτι ουδεν οιδα / en oida oti ouden oida).
Segons pensava, el coneixement i l'autodomini haurien de permetre restaurar la relació entre l'ésser humà i la naturalesa.

La saviesa de Sòcrates no consistia en la simple acumulació de coneixements, sinó en revisar els coneixements que es tenen i a partir d'ací, construir coneixements més sòlids.
Aquesta manera de pensar el va convertir en una de les figures més impresionants i decicives de la història; representa la lluita contra el relativisme i subjectivisme sofístics, i és un exemple d'unitat entre la teoria i la conducta, entre pensament i acció.També va ser capaç de dur-la al plànol del coneixement, a demostrar que la virtut és coneixement i el vici ignorància.

Sòcrates no va escriure cap obra perquè creia que cadascú havia de desenvolupar les seues pròpies idees i no deixar-se influenciar per les dels demés.
Coneixem les seues idees perquè Plató, un dels seus alumnes mes relevants, es va basar en elles per a escriure els seus diàlegs.

A pesar de que Sòcrates va ser un home de fondes conviccions religioses en la seua juventut, es va convertir en ateu al plantejar una existencia etérea sense el consentiment de cap déu com a figura explicita.
El van acusar de no honrar els déus i corrompre la joventut, pero realment el van jutjar perque dos dels seus deixebles van ser tirans que atemptaren contra Atenes.
Va ser condemnat a morir per ingestió de cicuta, una planta toxica de la que s’extreia un verí amb el mateix nom.
Podría haver eludit la condemna gracies als seus amics que havien traçat plà per a fugir de pressó, però va preferir acatar la llei i morir, doncs com ciutadà se sentia obligat a complir-la, encara que en algun cas, com el seu, fora injusta.
Va morir l'any 399 a.C a l'edat de 71 anys, en la mateixa cuitat que l'havia vist naixer.

Després de la seua mort, es van crear les escoles socràtiques, que tenien com a finalitat la busqueda de la virtut per mitja del coneixement del bé.